Servidor MCP per a empreses

Què és un servidor MCP en context empresarial

Model Context Protocol (MCP) permet que un assistent d’IA invoqui eines i llegeixi contextos de forma estructurada. A l’empresa això vol dir: el model no “navega” a cegues per carpetes; crida capacitats definides—consultar un dataset de Power BI, llegir un lloc de SharePoint, cercar un assentament a l’ERP—sota polítiques explícites.

Un servidor MCP local o en entorn privat manté el control del perímetre: quines eines existeixen, qui les pot fer servir i què queda registrat.

Governança abans que connectors

El risc no és “tenir un chatbot”. El risc és donar a un model accés d’escriptura a finances o a repositoris sense rol, sense traça i sense límit d’abast. Dissenyem el servidor MCP com a capa de control, no com a drecera tècnica.

• Rols i scopes per equip (finances, legal, operacions)
• Separació lectura vs escriptura: consultar un informe no implica poder modificar l’ERP
• Auditoria de crides: qui, quina eina, quin recurs, quan
• Desplegament en núvol UE, VPC o on-prem segons política de dades

Casos típics: Power BI, SharePoint i ERP

Un servidor MCP ben acotat permet preguntes operatives amb context real: “quin va ser el marge del Q3 a la unitat X?”, “resumeix el contracte a SharePoint”, “llista factures pendents d’assentament”. Cada capacitat s’exposa com a eina amb contracte clar.

Power BI aporta mètriques; SharePoint, documents; l’ERP, el sistema de registre. La combinació només és segura si el servidor MCP imposa límits i l’humà manté la responsabilitat en accions d’escriptura.

Com ho abordem a Magnum

Partim del mapa de dades i de la política d’accés existent. Definim el catàleg d’eines MCP, els rols i el mode d’auditoria. El pilot sol cobrir un domini (per exemple reporting financer a Power BI) abans d’ampliar a escriptura controlada en processos concrets.

Si el pilot no demostra valor operatiu amb control acceptable, no escalem el perímetre.